La lluita interna per la direcció del PSOE, que és aparentment personalista entre Pedro Sánchez i Susana Díaz, té principalment un component polític de primer ordre que val la pena debatre. L’ala més propera a la dreta que representa l’ actual Gestora juntament amb algunes baronies internes i “externes”, com ara els “liberals” i un cert sector de la “socialdemocràcia de dretes”, tots ells partidaris d’una entesa amb el PP, preparen les seves forces per donar la batalla al proper Congrés que podria significar un aprofundiment en la deriva cap a “més moderació”, és a dir, cap al centre neoliberal, en la mateixa línia que els dirigents del PSOE han realitzat des de l’abandonament del marxisme pels “felipistas” en aquell llunyà 27 Congrés, amb l’única oposició interna reconeguda estatutàriament del corrent Izquierda Socialista
L’ofensiva del sector esmentat, incloent la maniobra del “comando dimissionari” contra Pedro Sánchez, el Secretari General democràticament elegit per les bases en unes primàries, va obrir la capsa de pandora; acusacions vetllades i obertes inunden les xarxes socials entre els anomenats “susanistas” i “pedristas”, volent-los adjudicar a aquests últims un gir a l’esquerra. En certa mesura és una realitat que en trencar-se el “pacte tàcit” que existia entre “liberals” i “socialdemòcrates”, l’ala més d’esquerra de tots dos sectors, en quedar trencat expressament aquest acord no escrit, pot entendre’s que han assumit el paper de “socialdemòcrates d’esquerres”, acostant-se en certa mesura a posicions que sempre hem mantingut des del corrent Izquierda Socialista [Esquerra Socialista a Catalunya], del qual, molts dels seus militants expressen lliurement que, davant la tessitura hipotètica d’haver de triar entre Susana i Pedro, apostarien per un suport crític a Sánchez, com així mateix recullen les enquestes, amb un 70 % a 30% favorable al defenestrat Secretari General, que també ha de fer autocrítica i rectificar errors igual que tots els dirigents anteriors.
El corrent Izquierda Socialista no descarta poder presentar un candidat propi a les primàries, malgrat que estem evitant en lo possible entrar en la batalla “personalista”, però no hem de donar la sensació de neutralitat, sinó que exigim continuar el debat ideològic en el que cada sector ha de plantejar el seu programa i explicar amb claredat quin tipus de projecte defensa: a) socio-liberal, b) socialdemòcrata o c) socialista. Al nostre corrent I.S. seguim lluitant per la Democràcia Socialista, i per tant, ens considerem a l’esquerra de la socialdemocràcia, perquè entenem que dins l’estret marge de l’economia capitalista no es pot construir una alternativa per resoldre les qüestions socials i els conflictes territorials, si insistim en el model fracassat de la “socialdemocràcia europea”.
Necessitem donar un pas endavant cap a l’esquerra i defensar un model de societat democràtica i socialista gestionat en benefici de la majoria, que és la classe treballadora, i no per al lucre privat d’uns centenars de multinacionals. Estem en contra de la política d’austeritat i les retallades de les dretes i entenem que la classe treballadora, unida i organitzada , té prou força potencial per frenar a la dreta, combatre la corrupció i produir el Canvi que necessitem.
Defensem en primer lloc una democràcia interna plena per triar als nostres representants en primàries a tots els nivells. No tenim por a la democràcia, al contrari d’ altres. Així doncs, exigim un Congrés urgent , tal com es recull en els Estatuts. Tanmateix, lluitem per una democràcia sana, participativa i proporcional en el conjunt de l’Estat.
Lluitem per una Educació pública, gratuïta i de qualitat per als fills dels treballadors i la supressió de la LOMCE. Supressió de les matrícules i increment de les beques. Integració de l’educació concertada a la xarxa pública.
Increment dels pressupostos de Sanitat Pública que asseguri l’assistència necessària a tots els ciutadans de forma gratuïta i universal. Defensa dels serveis públics. No a les retallades i increment de llocs de treball en el desenvolupament de la Llei de Dependència i atenció sanitària amb pressupostos suficients.
No a les privatitzacions i renacionalització o municipalització de les empreses i serveis privatitzats. Fons públics per mantenir els serveis i un control democràtic contra el malbaratament i la corrupció exercit per comitès de representants de treballadors, usuaris i l’Administració Pública.
Lluita permanent pel compliment dels Drets Humans. Cap discriminació per raça, gènere, naixement, sexe, edat, discapacitat o qualsevol altra forma de prejudici. Derogació immediata de la legislació reaccionària del PP que afectin a les llibertats civils. Plens drets polítics, d’associació, reunió, lliure sindicació, reclamació, manifestació i vaga. Dret a l’avortament. Plena igualtat de la dona quant a nivells salarials i legislatius. Garantia del dret d’asil per als immigrants i l’aplicació dels DDHH.
Borsa de lloguer d’habitatge protegit públic que no superi el 20 % del SMI. Desenvolupar un programa massiu de construcció d’habitatges socials en règim de lloguer, amb un pla de manteniment mediambiental. No als desnonaments.
Acord amb sindicats i organitzacions socials per incrementar el Salari Mínim fins als 1.000 euros mensuals i l’establiment d’una Renda Bàsica Mínima del 80 % del SMI amb garantia del nivell de vida dels pensionistes. Eliminació de la feina a destall i de les hores extres mentre que existeixi un percentatge d’atur superior al 5 %. Derogació de la Llei Mordassa i per un Nou Estatut dels Treballadors. Sindicats democràtics controlats per les bases i que cap càrrec sindical, polític o funcionari públic cobri més de 4 vegades el SMI. Jornada laboral de 35 hores setmanals en jornada contínua, introduint el quart o cinquè torn allà a on sigui recomanable, i la seva rotació.
Pla ecològic i mediambiental amb inversions públiques per substituir l’energia fòssil per les energies renovables. Pla de repoblació forestal continuat. Grans plantes públiques de reciclatge per millorar el Medi ambient i fomentar la creació de llocs de treball. Nacionalització sota control social de les grans indústries productores d’energia i supressió de les nuclears. Foment del transport públic amb tarifes reduïdes com a desenvolupament d’un pla general contra la pol·lució, gestionat democràticament sota control social.
Campanya permanent contra les guerres i el terrorisme en col·laboració amb els sindicats i organitzacions socials pacifistes, ecologistes i feministes per lluitar contra les ocupacions i guerres de rampinya capitalista, denunciant i combatent políticament les agressions terroristes i imperialistes.
Reforma fiscal amb pujada d’impostos a les grans fortunes, articles de luxe i als beneficis empresarials. Lluita ferma contra la corrupció, l’economia submergida i l’evasió fiscal. Per un Govern dels treballadors que nacionalitzi el sistema bancari per crear una Banca Pública, eliminant el secret bancari i els paradisos fiscals. Per la reforma agrària integral amb nacionalització dels grans latifundis ociosos per posar-los en producció. Realitzar un pla científic de producció, agropecuari, industrial, forestal, d’infraestructures i de serveis, a favor dels interessos de la majoria del poble treballador, gestionat democràticament d’acord amb les necessitats dels sectors menys afavorits de la societat, per avançar cap a la Igualtat dels éssers humans, en un Estat Socialista i Federal (*), dins d’una Europa Socialista, amb l’objectiu d’aconseguir una Confederació Socialista Mundial dels pobles lliures.
José Martín Rodríguez. Coordinador de Comunicació de IZQUIERDA SOCIALISTA –PSOE de MÁLAGA
(*) Aquestes propostes per al debat són un extracte del document que estan elaborant a Màlaga. Consta ja de 47 pàgines i està a disposició de qualsevol persona que el vulgui conèixer. Pots sol·licitar-ho al correo ispsoeandalucia.malaga@gmail.com, posant en assumpte: “Por un Estado Socialista y Federal”
Fuente: https://pscmarxistes.wordpress.com/2016/12/14/la-lluita-de-clases-a-linterior-del-psoe-per-jose-martin/.
No hay comentarios:
Publicar un comentario